“Ajuda’ls a créixer” és una campanya solidària de la Fundació Pere Tarrés que té per objectiu garantir el dret a l’educació en el lleure i evitar que aquest esdevingui un factor d’exclusió social
Fa unes setmanes, es presentaven les darreres dades de la UNICEF on el 23,7% dels infants i joves catalans menors de 16 anys vivia sota el llindar de la pobresa. La mateixa Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA) informava sobre un perfil de famílies amb nens que van a dormir sense sopar, que no disposen de material escolar, roba adequada a l’època de l’any i que no poden participar en activitats escolars o reforç escolar.
En aquest context la Fundació Pere Tarrés va engegar aquesta campanya que compta amb les aportacions de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, d’empreses i particulars i de l’Obra Social La Caixa a través del programa Proinfància. Durant l’estiu 2012, la Fundació Pere Tarrés ha atorgat 1.673 beques i ajuts per colònies i casals d’estiu d’infants i joves de famílies sense recursos amb un import de 472.452,71€, amb un increment del 60% en les peticions respecte a l’estiu de l’any 2011.
Projectes com els que han dut a terme la Fundació Pere Tarrés són essencials per a poder donar una oportunitat a aquelles families, i en especial a aquells nens que li han "robat" la oportunitat de poder disfrutar d'unes colonies, d'un estiu inolvidable, d'unes vacances acompanyades de nens i nenes que comviuran amb ells, de compartir noves experiències... El fet de que s'hagi de crear projectes com aquests, demostra que la pobresa està afectant brutalment als infants. M'agradaria remarcar que és molt important per a l'infant compartir moments, activitats i experiències amb persones de la seva mateixa edat, o similar, ja que aprenen conjuntament valors i idees que els faràn crèixer personalment, i al cap i a la fí, la pobresa causa que aquest creixement es vegi aturat i/o retardat, ja que els infants queden excolsos d'aquest món ple d'imaginació, de creativitat i de màgia, tan essencial i vital per viure amb molta il·lusió el dia a dia de la vida.
Aquest video ens
mostra la crua realitat en la que viuen molts nens a alguns països de l'Àfrica.
Concretament a Freetown, la capital de Sierra Leona. El país va quedar
completament devastat per una violenta guerra civil que va començar al 1991 i va
acabar al 2002, deixant milers de morts i i refugiats, i un país arrasat on la
població ha de sobreviure en unes condicions infrahumanes. Aquests nens ens
mostren com es viu en el seu barri.
Aquest treball radiografia la pobresa infantil a Catalunya en el context d’adversitat econòmica que estem vivint. Les anàlisis realitzades posen en relleu que Catalunya presenta nivells de pobresa infantil molt alts quan es compara amb altres països europeus, i les tendències que s’apunten en els darrers anys són negatives. La nostra investigació discuteix, en primer lloc, la magnitud del fenomen, la seva evolució i els principals perfils socials. En segon lloc parem atenció al tipus d’experiències de la privació en les llars on viuen infants, rastrejant els canvis que es produeixen entre l’any 2007 i 2010. Per acabar, analitzem l’impacte de les transferències públiques sobre la pobresa infantil a Catalunya i als països de la Unió Europea 15. Evidenciem les enormes limitacions de les polítiques públiques vigents al nostre país per corregir fenòmens de pobresa i privació. El treball acaba alertant sobre les conseqüències a les quals ens aboca el fet de relegar la inversió social en infància i planteja una sèrie de propostes.
Una vegada ets conscient, i interioritzes les devastadores i cruels xifres que es mostren en aquest document, només et bé la pregunta al cap de...com és possible? Com pot ser possible que durant l'any 2008 i 2009 es gastessin 17 trillons de dòlars (17.000.000.000.000) per salvar el sistema bàncari, i que es necessitin 30.000 milions d'euros per acabar amb la fam del món?... Quan em pregunto com pot ser possible?i com és que no fem res per reivindicar-ho i canviar-ho, entenc perquè es diu i s'afirma, que l'home és DOLENT per naturalesa.
