Aquest treball radiografia la pobresa infantil a Catalunya en el context d’adversitat econòmica que estem vivint. Les anàlisis realitzades posen en relleu que Catalunya presenta nivells de pobresa infantil molt alts quan es compara amb altres països europeus, i les tendències que s’apunten en els darrers anys són negatives. La nostra investigació discuteix, en primer lloc, la magnitud del fenomen, la seva evolució i els principals perfils socials. En segon lloc parem atenció al tipus d’experiències de la privació en les llars on viuen infants, rastrejant els canvis que es produeixen entre l’any 2007 i 2010. Per acabar, analitzem l’impacte de les transferències públiques sobre la pobresa infantil a Catalunya i als països de la Unió Europea 15. Evidenciem les enormes limitacions de les polítiques públiques vigents al nostre país per corregir fenòmens de pobresa i privació. El treball acaba alertant sobre les conseqüències a les quals ens aboca el fet de relegar la inversió social en infància i planteja una sèrie de propostes.

Document :http://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/DOCS-CRISI_I_POBRESA_INFANTIL.pdf


Una vegada ets conscient, i interioritzes les devastadores i cruels xifres que es mostren en aquest document, només et bé la pregunta al cap de...com és possible? Com pot ser possible que durant l'any 2008 i 2009 es gastessin 17 trillons de dòlars (17.000.000.000.000) per salvar el sistema bàncari, i que es necessitin 30.000 milions d'euros per acabar amb la fam del món?... Quan em pregunto com pot ser possible?i com és que no fem res per reivindicar-ho i canviar-ho, entenc perquè es diu i s'afirma, que l'home és DOLENT per naturalesa.